Autoría: Espai Societat Oberta
El passat 5 d’abril vam tornar a la presencialitat a l’Espai Societat Oberta amb el taller Resistències Tecnològiques que forma part de la línia de treball Eines per a la decolonización de la tecnologia. Després de la trobada que es va realitzar al febrer com a presentació a El Canòdrom, aquesta nova activitat es va endinsar en projectes a nivell europeu que donen una mirada fresca i diferent a l’ús de les tecnologies actuals i impulsen noves narratives per a aconseguir un canvi de paradigma.
Per a començar, es van tractar temes tan fonamentals com la diferència entre decolonizar i descolonitzar. El terme decolonizar respon a la idea d’enaltir aquelles veus que van ser silenciades durant el procés colonitzador i resignificar les seves històries a través d’una tecnologia que reculli les seves experiències i les posi al servei de tota la comunitat. És en aquesta mena de projectes en els quals veiem la importància d’una narrativa o un llenguatge que condueixi a un major enteniment de la seva utilitat en la societat.
En el taller es van mostrar iniciatives de resistències tecnològiques a nivell europeu per la proximitat que aquestes podien generar amb el públic. És important recordar que per a interpel·lar al públic des de la proximitat geogràfica, cultural o cognitiva és clau usar exemples pròxims i fugir dels projectes situats sempre als Estats Units o altres zones llunyanes.
Iniciatives per a aprendre i resistir
Durant la sessió vam poder conèixer diferents iniciatives i entendre la importància de la seva creació i desenvolupament com a exemples de resistències. A continuació les llistem amb enllaços i una breu descripció:
- Depatrachise design: Associació que vol democratitzar l’accés al disseny i el seu discurs. Treballa per a empoderar i amplificar la veu de persones provinents de grups marginalitzats.
- Feminist Curricula: Directori dins de depatrachise design.
- Futuress: Revista en línia i espai comunitari dins de depatrachise design.
- Internet Teapot: Estudi centrat en el disseny i la recerca especulativa i crítica sobre cultura digital, teoria crítica i la visió del disseny com a eina social transformadora.
- Algorithms of Late Capitalism: Espai on es comparteixen les creacions d’Internet Teapot en forma de fanzine i posts a Tumblr.
- Database of Us (Underrepresented Symptomatology): Portal col·laboratiu en el qual es pretenen identificar els punts a tenir en compte en el diagnòstic mèdic de persones racializadas i gèneres marginalitzats de tot el món.
- Queering Voice AI: Projecte que ha creat la interfície de veu anomenada Syb per a la comunitat trans que promou el contingut en mitjans trans i el benestar de la comunitat.
- Q de Virtue Nordics: El primer assistent de veu digital sense gènere i que usa 145 i 175 hertzs, un rang que segons les recerques es percep com més neutral quant al gènere.
- La banlieue du Turfu: Projecte sobre futurs especulatius que vol reimaginar els suburbis de París amb residents d’aquests barris a través de la creació de mons virtuals i visuals.
- DING Magazine: Revista sobre noves narratives més inclusives, futurs digitals més justos i el futur en temps de crisi.
Característiques comunes
Què tenen en comú tots aquests projectes exposats? Com indicava Oyidiya Oji Palino durant la sessió, la gràcia d’aquestes iniciatives llistades anteriorment és que són col·laboratives. És a dir, són projectes en els quals les persones que participen comparteixen coneixements i busquen xarxes de treball amb participants externs també. Aposten per aquesta fórmula per a enriquir-se els uns als altres. A més, estan protagonitzades per comunitats afectades per les pròpies tecnologies pel que poden treballar en primera persona nous dissenys i estructures que repliquin biaixos ja existents.
Finalment, comentar que en aquests projectes solen participar persones amb habilitats tècniques diverses, sense necessitat que tothom tingui enginyeries o estudis superiors en disseny o programació.
Reflexions finals
Per a finalitzar l’activitat, vam voler obrir el debat al públic perquè expressessin les seves reflexions i preguntes en relació a les iniciatives que es van presentar. Un de les qüestions que van sorgir va ser de quina manera s’inclouen diferents vivències i maneres de pensar en el procés creatiu dels sistemes que dirigeixen el nostre dia a dia. Es va parlar també de la participació de les comunitats amb l’objectiu d’avançar-se als possibles problemes i casuístiques que puguin sorgir. D’altra banda, va sorgir el dubte de quins canals utilitzar per a garantir la difusió i participació dels projectes.
Un altre tema que es va exposar va ser el de l’ús de la tecnologia per a solucionar tots els problemes de la societat. Comentem també que la tecnologia ajuda a moltes persones, però a unes més que a unes altres, i moltes vegades no ens preguntem si realment necessitem assistents de veu, rellotges intel·ligents o sistemes predictius.
Sovint, es mira la història des de la perspectiva de la persona fundadora quan en realitat hauria de mirar-se des de tots els punts de vista i valorar què significa que unes comunitats guanyin i altres perdin amb la utilització de sistemes esbiaixats. A més, es va parlar de la preocupació per crear i desenvolupar tecnologia més responsable i unes bones polítiques al voltant d’aquesta que puguin garantir la seva bona ocupació per a totes les persones usuàries.
El fet de parlar d’una sola tecnologia limita molt el camp d’actuació. Durant el diàleg que vam tenir es va comentar el fet de parlar de tecnologies en plural per a tenir en compte més escenaris possibles i així visibilitzar-los.
L’objectiu del taller era acostar pràctiques de resistència com una cosa necessària i pròxim i generar discussions entorn d’aquestes iniciatives. Per a continuar amb el cicle d’activitats i tancar-lo, el 3 de maig tornarem a tenir una nova cita a l’Espai, aquesta vegada per a analitzar les recomanacions que diferents col·lectius han recollit sobre com hauria de dur-se a terme una estratègia de decolonización de la tecnologia sense perdre de vista la visualització i aplicació de noves pràctiques i narratives.